intraius-franco-antonio-zenna-interview-entravista-surrogacy-gestació subrogada-maternidad-surrogata

La gestació subrogada és un procés segur: al nen, s’arriba sempre – ENTREVISTA

“La gestació subrogada és un procés segur” – ENTREVISTA de Sílvia Jiménez

 

 

 

http://www.diarimes.com/noticies/actualitat/2017/11/13/gestacio_subrogada_proces_segur_nen_arriba_sempre_28057_1095.html

“L’advocat Franco Antonio Zenna ha ajudat i acompanyat moltes famílies a fer realitat el seu somni de ser pares”

 

Cada cop més, moltes personeso parelles opten per la gestaciósubrogada. Per aconseguirser pares a través d’aquestavia, han de viatjar a països onaquest procediment de reproduccióassistida està permès. La gestació subrogada o gestacióper substitució – anomenatde forma errònia com a ventrede lloguer– és la tècnica perla qual una dona accedeix agestar el fill d’una altra persona. L’advocat Franco Antonio Zenna, soci fundador del bufetIntraius – especialitzat engestació subrogada– ha ajudati acompanyat moltes famíliesper fer realitat el somni de serpares.

 

— Vostè és expert en processosde gestació subrogada. Quin ésel paper de l’advocat? És unafigura que ha d’estar des delprincipi, quan la parella o personadecideix iniciar aquestprocés per tenir un fill?

— L’advocat ha d’estar des delprincipi. Les agències només fanla mediació. La legislació sobreaquest tema està en contínuaevolució i, des del punt de vistajurídic, és complex, perquè variasegons el país. Cal pensar que sesignen contractes –amb l’agència,amb la mare subrogada– i, amés, els pares comitents (els queinicien el procés) han de fer-ho apaïsos estrangers.

 

— Què fa que una persona oparella s’inclini per viatjar a unpaís o un altre?

— Primer de tot, l’elecció la marcala legislació del país, les condicionsque hi posa. A Ucraïna,per exemple, un indret on hi vanmolts, només poden optar a lagestació subrogada parelles casades.Un dels pares ha d’aportarmaterial genètic i la dona ha dedemostrar que no pot quedarseprenyada o que, si bé ho fes,seria un perill per la seva salut.Aquest aspecte, el normatiu, jasuposa un límit. Una personasoltera, per exemple, no pot iniciarel procés a Ucraïna. En casde poder anar a tots els païsoson està permès, aleshores ja estracta d’una qüestió econòmica.Finalment, alguns pares noméses deixen portar per la simpatiao no que tinguin envers un paíso un altre…

 

— A quins països poder iniciarun procés de gestació subrogadales persones solteres?

— Les dones solteres podenfer-ho a Grècia, Estats Units i elCanadà. Els solters al Canadà iels Estats Units. En algunes clíniquesrusses, però, també hipoden subrogar solters i solteres.Els homosexuals, als Estats Unitsi el Canadà, però no poden ferhoni a Ucraïna ni a Rússia, onnomés s’accepten parelles heterosexuals.

 

— Aportar material genètic ono ho tot fa més complicat?

— Per als espanyols, aportar materialgenètic és important, perquèEspanya reconeix la paternitatde l’home. I, per altra banda,hi ha països on no es pot anar, sino s’aporta material genètic. Enalguns, com Grècia o els EstatsUnits, s’obté una sentència judiciala nom dels dos pares que,després, ha de ser reconeguda aEspanya. En països com Rússia iUcraïna, el nadó ve amb el nomdel pare i la mare ha d’adoptar elfill, un cop està a Espanya. A Espanya,la gestació subrogada noés que estigui prohibida, el quediu és que, en cas d’utilitzar-la,el contracte seria nul de ple dret.Segons la legislació espanyola, elpare és qui aporta el material genètici la mare la que dóna a llum.

 

Segons la legislacióespanyola, el pareés qui aporta elmaterial genètic ila mare qui dóna allum

 

La gestant maiaporta els seusòvuls, aquests sónde la mare comitento són d’una donantanònima

 

 

— I, si la dona també ha donatl’òvul perquè el gesti una altradona?

— No canvia res, per a Espanya,no és la mare, només la que dónaa llum, com succeeix a altres països.La meva idea, però, és queels pares són els que volen tenirel fill, els que l’eduquen, li donenestima…

 

— Les dones gestants aportenels seus òvuls?

— Mai. Només el seu úter. Elsòvuls sempre són o bé de la marecomitent o bé d’una donant anònima.Això és molt important desdel punt de vista fisiològic: sentir que el nen que estàs gestant noés teu. També és important quela dona que es quedarà embarassadaja tingui un fill, perquè,d’aquesta manera, és conscientde què està fent i què implicarà.

 

— Són les parelles les que trienla persona que gestarà el fill? I,un cop ha nascut el fill, es mantéla relació amb la gestant?

— Als Estats Units és la gestantla que dóna el vistiplau. Els parescomitents tenen entrevistes ambdiverses candidates. És obligatoritenir relació amb la dona durantel procés. De fet, les personesque trien aquest país acostumena mantenir-ne la relació, envienles fotos del fill. A Ucraïna, perexemple, la gestant depèn d’unadecisió mèdica. La relació duranti després el part, depèn dels parescomitents.

 

— Quina mitjana de temps potcomportar ser pares per gestaciósubrogada tenint en compteles gestions i els 9 mesos d’embaràs?

— Entre 15 i 18 mesos, si tot vabé. Si no surt bé al primer o segonintent, es pot perllongar finsals dos anys.

 

— Quin cost té cada país?

— Entre 30.000 i 40.000 eurosa Ucraïna, entre 50.000 i 60.000euros a Rússia, 90.000 euros alCanadà i fins a 150.000 eurosals Estats Units. Però és el preude tot el procés, hi ha molta gentimplicada, clíniques, metges…

 

— Què succeeix si la gestant noes queda embarassada?

— Es fa un segon intent. Si esprodueix un avortament, la donaja no pot ser candidata a ser maresubrogada. Però, sí, hi ha diversosintents. La gestació subrogadaés un procés segur al cent percent: al nen, s’arriba sempre.

 

TIENE ALGUNA DUDA? CONTACTENOS!

Posted in Sin categoría

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *